La quarta campanya d’excavacions al Jaciment de Puig Pelós ha finalitzat amb noves troballes arqueològiques de gran interès que van documentant aquesta localització i aportant més informació que la cooperativa ArqueoVitis sota la direcció de l’arqueòloga Mireia Sabaté van incorporant als treballs.
S’han excavat tres recintes o àmbits (1, 3 i 4c) que formen part de diverses edificacions d’aquesta granja o masia ibera.
El recinte 1, parcialment excavat en un sondeig arqueològic l’any 2018, està situat a la banda est, a tocar al carrer Ebre. Presenta unes dimensions de 10 m², tot i que seria més gran perquè una part del mateix es va destruir durant la construcció de la vorera del mateix carrer.
El jaciment arqueològic de Puig Pelós està situat a 1.200 m de la línia de la costa actual i situat a uns 800 m a ponent del desaparegut jaciment ibèric del Corral del Castell. Està emplaçat al vessant sud, mirant cap a mar, del turó de Puig Pelós. Es tracta d’una zona boscosa, a tocar el carrer de l’Ebre, el carrer del Segre i els jardins Satorre-Pago, si bé situat al capdamunt d’una plana de conreu -avui dia amb habitatges construïts a sobre delimitada al costat de llevant per un petit torrent -avui sec- conegut amb el nom de torrent de la Creueta.
L’excavació arqueològica ha permès documentar una àmfora de ceràmica ibèrica a sobre del paviment. Les restes s’han trobat fragmentades perquè va caure bona part del sostre i l’enderroc del recinte sobre la mateixa peça, destinada genèricament al transport de vi, però també cervesa, cereal i altres productes. La documentació durant l’excavació de 2021 d’un fragment d’una base de pedra d’una premsa o jaç per a premsar el raïm i fer vi, testimonia el caràcter vinícola del jaciment de Puig Pelós.
Les dades extretes de l’excavació del recinte 3 són interessants:
Aquest recinte es troba al bell mig de l’establiment amb unes dimensions de 19 m², amb una estança amb porta a la banda nord (3A) i una altra estança oberta a la banda sud (3B), de 10,8 i 8,2 m² respectivament.
S’ha identificat un bol i una olla, ambdues de ceràmica a mà i de tipus domèstic, esclafades in situ sobre el paviment del recinte 3A, essent gairebé inexistents les ceràmiques a torn ibèriques, com les àmfores i la vaixella de taula.
Entre les dues peces de ceràmiques a mà i la porta que comunica amb l’estança 3B, s’identifica un possible espai de foc que, tal vegada, es pot relacionar amb la presència d’aquestes peces ceràmiques destinades a la cuina d’aliments. Tot sembla suggerir que aquest recinte va complir les funcions d’espai domèstic, a diferencia de la resta que semblen destinats a activitats productives o de magatzem.
Per sota del paviment del recinte 3 s’han trobat un total de cinc enterraments de caràcter ritual i/o propiciatori. A l’estança nord, apareixen tres enterraments d’ovelles o cabres de petita edat, un d’ells presenta les extremitats (potes) i el crani i els altres dos només algunes extremitats, sense el crani. Per la banda sud, s’han excavat dos enterraments més que podrien estar relacionats, perquè un d’ells presenta el crani i les extremitats i, en l’altre, apareixen moltes restes òssies de l’animal, a excepció del crani i les extremitats.
Tot sembla suggerir que, en un s’identifica el ritual pròpiament dit amb el crani i les extremitats i, en l’altre, es van dipositar les restes de l’animal que es deurien menjar durant la celebració del ritual.
Durant la campanya d’excavacions de 2021 es va identificar un altre enterrament ritual al recinte 4B, essent un total de sis els trobats al jaciment fins al dia d’avui.
Aquests enterraments són habituals en contextos d’època ibera i es troben ben representats als jaciments propers com la Mota de Sant Pere de Cubelles o la Ciutadella de Calafell.
Dins el jaciment de Puig Pelós potser es podria relacionar l’aparició dels cinc enterraments dins el recinte 3 amb el fet que és l’únic espai documentat fins a l’actualitat que pot tenir unes funcions de tipus domèstic.
L’excavació de l’estança 4C no ha proporcionat gaires dades. Situada a la banda central i oest de l’establiment té unes mides de 6,8 m² i forma part del recinte 4. Aquest espai, orientat a la cara sud, sembla que podria tenir les funcions d’espai de magatzem o rebost.
Els treballs de delimitació i excavació arqueològiques realitzades fins al moment, han permès documentar part d’un assentament de reduïdes dimensions (aproximadament entre 350-300 m²) d’època ibèrica (segles III-II aC), que, possiblement, disposa d’una segona fase romano-republicana (segles II-I aC), probablement desapareguda, igual que una part important del jaciment, destruït durant els treballs d’urbanització i construcció dels habitatges de l’entorn.
A nivell general, entre les restes recuperades, la majoria dels elements ceràmics estan destinats al transport, com les àmfores. Altres elements de caire domèstic també hi són representants (en quantitats molt menors), com l’emmagatzematge, els elements de vaixella de ceràmica ibèrica comuna i de vaixella fina destinats al consum i la ceràmica destinada a la cuina. Aquesta elevada quantitat d’àmfores ibèriques recuperades i la proximitat del jaciment de Puig Pelós amb la granja ibèrica de Fondo del Roig i el Corral del Castell (Cunit), suggereix que tots tres haurien pogut tenir una relació directa, amb unes funcions productives i d’emmagatzematge més o menys similars.
Cronològicament, aquests jaciments haurien funcionat durant l’ibèric ple i podrien formar part d’una xarxa comercial implementada en una organització territorial més àmplia entre la zona costanera i l’interior de la Cossetània oriental, on serien determinants jaciments com la ciutat de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès), la Mota de Sant Pere (Cubelles), la ciutadella ibèrica (Calafell) o Darró (Vilanova i la Geltrú).
Fase final de les excavacions a partir de gener 2023:
Les excavacions arqueològiques programades al Puig Pelós per a principis de l’any 2023, han de permetre definir les característiques principals del jaciment, perfilar la seva tipologia i esbrinar si es tracta d’un nucli agrícola de poblament dispers, com serien els casos dels jaciments ibèrics de l’Argilera i Camí de Montpeó a Calafell, Mas de Bassa i les Albardes al Vendrell, en Corral d’en Guardiola a Vilanova i la Geltrú i Can Masalleres a Sant Pere de Ribes, o, en canvi, segueix patrons similars al jaciment de Fondo del Roig, amb una certa entitat i elements de complexitat estructural, com tot ho sembla suggerir en l’estat actual de la recerca. Així mateix, després de l’excavació de principis d’any ja es podrà iniciar el procés de restauració i adequació del jaciment perquè esdevingui un altre element visitable del patrimoni cunitenc.
La present excavació arqueològica de 2022 ha comptat amb el finançament de l’Ajuntament de Cunit i la col·laboració de la Policia Local de Cunit. El jaciment forma part del projecte de recerca quadriennal 2022-2025 «El canvi sociocultural a la Cossetània oriental durant la protohistòria i l’època romano-republicana» dirigit per Rafel Jornet de l’Associació Centre d’Estudis Cossetans, que subvenciona el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.